La mida estàndard d'una ampolla de vi és de 750 ml, cosa que equival a 75 cl. Però, per què aquesta mida és tan comú a la indústria del vi? La resposta a aquesta pregunta es remunta a la història del vi i la tradició però sobretot a altres motius.

Emmagatzematge del vi a l'època romana

A l'època romana, els vins s'emmagatzemaven en àmfores que tenien una capacitat d'uns 26 litres. Va ser quan els romans van conquerir França, que es van trobar amb una regió anomenada Bordeus, que produïa vins d'alta qualitat. Per transportar aquests vins, els romans van començar a utilitzar barrils de roure que tenien una capacitat d'uns 900 litres.

Amb el temps, la mida dels barrils de roure va disminuir al voltant de 225 litres, que es va convertir en la mida estàndard per als barrils de vi. Això es va deure en gran mesura a la facilitat de maneig dels barrils més petits.

Les primeres ampolles de vi

Al segle XVIII, la regió francesa de Borgonya va començar a utilitzar ampolles de vidre per emmagatzemar i transportar el seu vi. En aquell moment, la capacitat de les ampolles de vidre era molt variable, però se situava al voltant dels 500-700 ml.

L´ampolla de vi de 75 cl. arriba al segle XIX

L'ampolla de vi tal com la coneixem avui dia, amb la seva capacitat de 750 ml o 75 cl, va ser desenvolupada a la regió de Bordeus a mitjans del segle XIX. Aquesta capacitat de 750 ml es va convertir en l'estàndard a la indústria del vi moltes persones pensen que per aquestes raons:

- Es creu que la capacitat de 750 ml era la quantitat perfecta per a un sopar de quatre persones. D'aquesta manera, una ampolla de vi n'hi hauria prou per acompanyar un sopar complet sense deixar sobres o sense que faltés vi.

- La capacitat de 750 ml també es va considerar ideal per a l'envelliment del vi a l'ampolla. Una ampolla de vi de 750 ml és prou gran com per permetre que el vi envelleixi adequadament, però no tan gran com perquè el vi es faci malbé abans que es consumeixi.

- Per la capacitat pulmonar dels vidrers que feien les ampolles.

En realitat es va tractar senzillament d'una mida pràctica per al comerç del vi:

La capacitat de 750 ml també va ser escollida per raons econòmiques i de producció. És una mida fàcil d'omplir i etiquetar a la línia de producció, el que la feia eficient i rendible per als productors de vi.

A més, al segle XIX els principals clients dels productors de vi francesos eren els anglesos. Però ells mai no van adoptar el mateix sistema de mesures que els francesos sinó que la unitat de volum dels anglesos era el “galó imperial” que era equivalent a 4.54609 litres.

Per simplificar els comptes de conversió, van transportar vi de Bordeus a Anglaterra en barrils de 225 litres, que eren 50 galons exactes, corresponents a 300 ampolles de 750 ml. (75 centilitres).

Sent més fàcil el càlcul, van adoptar que un barril = 50 galons = 300 ampolles.

D'aquesta manera, un galó corresponia a 6 ampolles.

De fet, per això encara avui les caixes de vi solen tenir 6 o 12 ampolles.

En conclusió, la capacitat estàndard d'una ampolla de vi de 750 ml o 75 cl es remunta a la història i la tradició del vi però sobretot es deu a raons comercials. La capacitat es va considerar ideal per a un sopar de quatre persones, l'envelliment del vi a l'ampolla i l'eficiència en la producció. Per tant, és la mida preferit a la indústria del vi i s'ha convertit en l'estàndard per a la majoria de les ampolles de vi a tot el món.